Han començat els Jocs Olímpics i les autoritats esportives a més de les medalles que pot guanyar cada país ( un detall molt esportiu, obsessionar-se per les medalles), estan preocupades per les declaracions que puguen fer els esportistes, per si un cas incomoden al govern xinés. Dit d'una altra manera, competiu, doneu espectacle, guanyeu audiència i que les multinacionals i els Estats que estan en aquest negoci puguen fer un bon calaix i una bona propaganda, de tota la resta feu la vista grossa.
Les irregularitats del govern xinés respecte als drets humans són amplies i notòries, això vol dir que hi ha moltes persones patint i que a més a més no es poden defensar; estan en un pou negre sense escapatòria ni esperança, sense cap dret reconegut. D'aquest sofriment no es vol que es parle.
En el mondial de futbol d'Argentina va passar el mateix. Mentres es cantaven els gols; Argentina era un camp de terror del que no es debia parlar. Qualsevol podia ser empresonat i torturat; bastava que algú el denuncies. Humiliaren , torturaren i feren desaparéixer els cossos de milers de persones tirant-los a la mar, això si tallant-los la panxa, per a que no tingueren el mal gust de surar. El terror i el dolor era evident però els mitjans de comunicació més importants el van obviar, aliens al patiment i la impotència en que vivia el poble argentí. Els grans negocis de l'imperi no van de bromes. La dictadura, a més a més, havia entregat l'economia als neocons: supressió de les ajudes socials, fam, atur, privatització de la sanitat, de l'educació, de les materies primeres i fonts d'energia... un pastís per a les multinacionals. Els uns i els altres anaven de la mà.
Algú ens pot explicar l'esperit esportiu u olímpic de que gaudixen i gaudiren totes aquestes persones torturades, humiliades i assassinades, simplement pel fet de pensar amb una altra llargària o defensar publicament allò que creuen tenen dret.
Les irregularitats del govern xinés respecte als drets humans són amplies i notòries, això vol dir que hi ha moltes persones patint i que a més a més no es poden defensar; estan en un pou negre sense escapatòria ni esperança, sense cap dret reconegut. D'aquest sofriment no es vol que es parle.
En el mondial de futbol d'Argentina va passar el mateix. Mentres es cantaven els gols; Argentina era un camp de terror del que no es debia parlar. Qualsevol podia ser empresonat i torturat; bastava que algú el denuncies. Humiliaren , torturaren i feren desaparéixer els cossos de milers de persones tirant-los a la mar, això si tallant-los la panxa, per a que no tingueren el mal gust de surar. El terror i el dolor era evident però els mitjans de comunicació més importants el van obviar, aliens al patiment i la impotència en que vivia el poble argentí. Els grans negocis de l'imperi no van de bromes. La dictadura, a més a més, havia entregat l'economia als neocons: supressió de les ajudes socials, fam, atur, privatització de la sanitat, de l'educació, de les materies primeres i fonts d'energia... un pastís per a les multinacionals. Els uns i els altres anaven de la mà.
Algú ens pot explicar l'esperit esportiu u olímpic de que gaudixen i gaudiren totes aquestes persones torturades, humiliades i assassinades, simplement pel fet de pensar amb una altra llargària o defensar publicament allò que creuen tenen dret.
Entradas
0 comentaris:
Publicar un comentario